Hi ha moments en què la vida no depèn del tot de nosaltres i d’altres en què, tot i que alguna cosa a dins ja s’està movent, encara no estem preparades per actuar. En aquest episodi parlem d’aquesta fase precontemplativa en què intuïm que alguna cosa necessita canviar, però encara no ha cristal·litzat en decisió, acció o resultat.
Reflexionem sobre la frustració de no veure resultats immediats, sobre la pressió de voler controlar el que no sempre depèn d’una mateixa i sobre la importància de distingir entre el que sí que és a les nostres mans i el que no. Parlem també d’espera, de dol, de processos interns, de constància, de fe i d’aquella confiança profunda que no tot arriba quan volem, però sí que pot anar prenent forma si continuem caminant.
Un capítol per recordar-te que no tot s’ha de resoldre ja, que el procés també compta i que, de vegades, créixer és sostenir la incertesa amb més compassió, més presència i menys exigència.
