Psicologia infantil i familiar

No. La primera cita de valoració es fa únicament amb les mares, els pares o les figures cuidadores, sense la presència de l’infant.

Pot ser presencial o online i ens permet comprendre la situació, orientar-vos i triar la professional que pot acompanyar-lo millor.

Així cuidem la seva entrada en el procés i evitem que hagi de passar per dues professionals diferents.

No.

En alguns casos, especialment durant la primera infància, pot ser més adequat treballar a través de les mares, els pares o les figures cuidadores, sense iniciar una intervenció directa amb l’infant.

Els canvis en la manera de comprendre’l, respondre a les seves necessitats i organitzar l’entorn familiar poden ser suficients per afavorir el seu benestar.

A la primera cita valorarem quina modalitat pot ser més adequada.

És comprensible que al principi pugui mostrar rebuig.

No coneix la professional ni l’espai i pot sentir por, vergonya, desconfiança o pensar que anar a teràpia vol dir que hi ha alguna cosa dolenta en ell o en ella.

Moltes vegades, aquest rebuig té a veure amb la incertesa. Per això, pot ajudar explicar-li amb temps on anirà, amb qui es trobarà, què podrà fer durant la sessió i quan tindrà lloc.

Solem recomanar a les famílies que intentin pactar una primera sessió per conèixer la terapeuta i veure com se sent, sense plantejar-la des de l’inici com un compromís de continuar.

És important escoltar la seva resistència i no presentar la teràpia com un càstig o com una manera de corregir-lo.

Al mateix temps, quan el malestar ens preocupa, les persones adultes també tenim la responsabilitat d’oferir cures que potser encara no pot demanar o valorar per si mateix.

L’objectiu és que l’infant pugui sentir-se segur i còmode a l’espai.

Alguns infants se senten preparats per quedar-se sols amb la professional des del principi. D’altres necessiten que una de les seves figures cuidadores sigui present durant una part de la sessió o durant les primeres trobades.

No forcem una separació per a la qual encara no està preparat. La terapeuta anirà valorant com acompanyar aquest moment i us orientarà sobre la manera més adequada de facilitar el vincle.

Sí.

El joc és un dels principals llenguatges de la infància i una eina terapèutica important.

A través del joc, un infant pot representar situacions que encara no pot explicar, expressar emocions, prendre distància d’allò que el preocupa, assajar respostes diferents i trobar noves maneres d’afrontar el que viu.

Per això, jugar en teràpia no vol dir que “només està jugant”. La professional observa, acompanya i intervé a través d’aquest llenguatge, juntament amb altres recursos adaptats a la seva edat.

L’infant necessita sentir que disposa d’un espai propi i segur, adaptat a la seva edat.

Això no vol dir que la família quedi al marge. Hi haurà sessions destinades a les mares, els pares o les figures cuidadores per ajudar-vos a comprendre millor què està passant i oferir-vos eines per acompanyar-lo.

La professional compartirà amb vosaltres la informació necessària per cuidar el procés, orientar l’acompanyament o actuar davant d’una situació de risc.

Des de l’inici s’explicarà com es combinarà l’espai individual amb el treball familiar i quins són els límits de la confidencialitat.

Sí. La família forma part de l’acompanyament.

La freqüència i el format de les sessions amb les persones adultes dependran de l’edat de l’infant, de la dificultat i de les necessitats del procés.

L’objectiu és que pugueu comprendre millor què està vivint, conèixer els objectius de l’acompanyament i disposar de recursos per ajudar-lo també fora de la consulta.

Durant les primeres sessions, la professional anirà recollint informació i construint una comprensió del que està passant.

A partir d’aquesta valoració, us explicarà la proposta d’intervenció, els objectius i la manera de treballar.

El pla serà flexible i s’anirà revisant a mesura que avanci el procés. Podreu plantejar dubtes i parlar amb la professional sempre que necessiteu comprendre millor què s’està treballant i com podeu acompanyar des de casa.

En l’assessorament de criança, el focus és principalment comprendre les necessitats de l’infant i oferir eines a les figures cuidadores.

En l’assessorament de criança amb mirada relacional i de parella, també treballem com la maternitat, la paternitat, la càrrega mental i les diferències educatives estan afectant el vincle entre vosaltres.

No necessiteu saber per endavant quin encaixa millor. A la primera cita podrem orientar-vos.

La reeducació psicopedagògica se centra principalment en les dificultats relacionades amb l’aprenentatge, l’atenció, la planificació, la lectura, l’escriptura, la comprensió o les funcions executives.

La teràpia infantil s’orienta al malestar emocional, la conducta, l’autoestima, els vincles i les situacions que estan afectant el benestar de l’infant.

En alguns casos, tots dos acompanyaments es poden complementar. La primera valoració ens ajudarà a orientar-vos.

Sí. Com a part del procés terapèutic infantil, fem sempre una sessió de coordinació amb el centre educatiu.

Aquesta sessió ens ajuda a conèixer com està l’infant en el context escolar i a afavorir una mirada compartida entre la família, l’escola i la professional.

Si calen més coordinacions, en parlarem prèviament amb les mares, els pares o les figures cuidadores.

No sempre és fàcil distingir-ho abans de fer una primera valoració.

Quan la dificultat està relacionada principalment amb el malestar emocional, la conducta o els vincles, podem proposar un procés terapèutic.

Si el focus és en l’aprenentatge, l’atenció, l’organització o l’autonomia escolar, pot encaixar millor una reeducació psicopedagògica.

Quan cal comprendre amb més profunditat el seu perfil cognitiu, atencional, acadèmic o de desenvolupament, podem recomanar una avaluació neuropsicològica.

En alguns casos, aquests acompanyaments es poden complementar.

Encara que la guarda i custòdia correspongui a un dels progenitors, el que hem de tenir en compte és qui exerceix la pàtria potestat.

Quan la pàtria potestat és compartida, necessitem el consentiment de tots dos progenitors abans d’iniciar el procés terapèutic o l’avaluació amb el o la menor.

Si un dels progenitors no hi està d’acord, no podrem començar fins que hi hagi un acord entre tots dos o una resolució judicial que permeti iniciar l’acompanyament o atribueixi aquesta decisió a un d’ells.

Si hi ha alguna circumstància especial o una resolució prèvia, necessitarem revisar la documentació corresponent abans de valorar com procedir.