Vaig començar la meva trajectòria professional com a mestra i durant molts anys vaig acompanyar de prop infants i les seves famílies. Va ser precisament aquest contacte quotidià amb les seves necessitats, els seus aprenentatges i les seves emocions el que em va portar a buscar noves eines per poder comprendre’ls i acompanyar-los millor.
Amb el temps vaig entendre que emoció i aprenentatge no es poden separar. Per això, el meu camí es va anar acostant cada cop més a la psicologia i a l’atenció precoç, fins a especialitzar-me en l’acompanyament psicològic d’infants, adolescents i persones adultes.
La meva formació en Psicologia General Sanitària, atenció primerenca i clínica psicoanalítica infantojuvenil em permet mirar més enllà del que apareix a primera vista. M’interessa comprendre què pot estar expressant una dificultat, com es relaciona amb el moment evolutiu de la persona i quin paper hi tenen els seus vincles, la seva família i el seu entorn.
També m’he format en avaluació i intervenció en dificultats de l’aprenentatge i del neurodesenvolupament, com la dislèxia i l’autisme, així com en tècniques projectives. Aquesta formació m’ajuda a adaptar la mirada i les eines a les necessitats concretes de cada persona, sense perdre de vista la seva singularitat.
La psicologia m’ha donat recursos per promoure la salut mental, i la psicoanàlisi m’ha permès aprofundir en la complexitat de l’ésser humà i en la importància de la cura i el respecte en les relacions: amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb l’entorn.
Actualment acompanyo processos individuals i familiars en l’àmbit de la infància.
M’agrada pensar en la psicoteràpia com un ball compartit. No es tracta que una persona marqui tots els passos, sinó d’anar trobant juntes un ritme possible, sense estrebades ni trepitjades. La teràpia és una trobada que busca generar moviment i canvi, i la meva passió és acompanyar les persones que senten que ha arribat el moment de començar a ballar.