Psicologia per a adolescents

Moltes vegades ens trobem amb adolescents que, al principi, no volen venir.

És comprensible: no coneixen la professional ni el centre, els pot fer vergonya, generar-los desconfiança o sentir-se com un canvi que no han triat.

Per això, solem recomanar a les famílies que intentin pactar una primera sessió. No com un compromís de continuar, sinó com una oportunitat per conèixer la terapeuta, veure com se senten a l’espai i poder decidir després amb més informació.

És important escoltar el seu rebuig i no presentar la teràpia com un càstig ni com una manera de corregir-lo.

Al mateix temps, quan el malestar ens preocupa, les persones adultes també tenim la responsabilitat d’oferir cures que potser encara no poden valorar o demanar per si mateixes.

No sempre volem anar a una consulta o afrontar alguna cosa que ens inquieta, però això no vol dir que no puguem necessitar ajuda. La idea és acompanyar-los amb respecte, explicar-los per què us preocupa la situació i facilitar que puguin tenir una primera experiència abans de decidir com continuar.

No. La primera cita de valoració es fa únicament amb les mares, els pares o les figures cuidadores, sense la presència de l’adolescent.

Pot ser presencial o online i té una durada de 25 minuts.

Aquesta trobada ens permet comprendre la situació, orientar-vos sobre el tipus d’acompanyament i triar la professional que pot acompanyar-lo millor.

D’aquesta manera, cuidem la seva entrada en el procés: no ha de passar per dues professionals diferents ni explicar diverses vegades el que li passa, sinó que coneix directament la terapeuta o professional amb qui iniciarà l’acompanyament.

No. Perquè la teràpia pugui funcionar, l’adolescent necessita sentir que disposa d’un espai propi i confidencial.

Això no vol dir que la família quedi al marge del procés. Hi haurà sessions destinades a les mares, els pares o les figures cuidadores per ajudar-vos a comprendre millor què està passant, oferir-vos orientació i donar-vos eines per acompanyar el vostre fill o filla d’una manera més ajustada.

La professional compartirà amb la família allò que calgui per cuidar el procés, orientar l’acompanyament o actuar davant d’una situació de risc.

Des de l’inici s’explicaran amb claredat els límits de la confidencialitat i com es combinarà l’espai individual de l’adolescent amb el treball familiar.

Sí. La confidencialitat té límits quan hi ha una situació de risc per a l’adolescent o per a altres persones.

Si la terapeuta detecta risc d’autolesió greu, ideació suïcida, violència, abús o una altra situació que comprometi la seva seguretat, caldrà informar les figures cuidadores i activar els recursos necessaris.

Sempre que sigui possible, la professional parlarà prèviament amb l’adolescent per explicar-li quina informació ha de compartir i per què.

L’objectiu no és trencar la seva confiança, sinó protegir-lo i ajudar-lo a comprendre que demanar suport també forma part de la cura.

Sí. La forma i la freqüència dependran de l’edat i de les necessitats de cada cas.

Hi haurà moments en què la professional necessiti reunir-vos per comprendre millor la situació, oferir-vos orientació, revisar com està evolucionant el procés o ajudar-vos a respondre davant d’una dificultat concreta.

Aquestes sessions formen part del tractament. No són únicament espais per rebre informació, sinó per ajudar-vos a adquirir eines i revisar com podeu acompanyar-lo.

Al mateix temps, cuidarem l’espai propi i confidencial que l’adolescent necessita per poder confiar en la teràpia.

En l’assessorament de criança en l’adolescència, el focus és principalment comprendre les necessitats del vostre fill o filla i oferir eines a les figures cuidadores.

En l’assessorament de criança amb mirada relacional i de parella, també treballem com la preocupació, les diferències educatives i la manera d’afrontar aquesta etapa estan afectant la vostra relació.

No necessiteu saber per endavant quin encaixa millor. A la primera cita podrem orientar-vos.

La reeducació psicopedagògica se centra principalment en les dificultats relacionades amb l’aprenentatge, l’atenció, l’organització, la planificació, la lectura, l’escriptura, la comprensió o les funcions executives.

La teràpia per a adolescents s’orienta al malestar emocional, l’autoestima, les relacions, la conducta, la identitat i les situacions que estan afectant el seu benestar.

En alguns casos, tots dos acompanyaments es poden complementar. La primera valoració ens ajudarà a orientar-vos.

No sempre és fàcil distingir-ho abans de fer una primera valoració.

Quan la dificultat està relacionada principalment amb el malestar emocional, la conducta, l’autoestima o els vincles, podem proposar un procés terapèutic.

Si el focus és en l’aprenentatge, l’atenció, l’organització o l’autonomia acadèmica, pot encaixar millor una reeducació psicopedagògica.

Quan cal comprendre amb més profunditat el seu perfil cognitiu, atencional, acadèmic o de desenvolupament, podem recomanar una avaluació neuropsicològica.

En alguns casos, aquests acompanyaments es poden complementar.

És una cosa freqüent.

Podeu estar preocupats pels seus estudis, el seu aïllament o la seva conducta, mentre que ell o ella potser vol parlar d’una relació, de com se sent amb si mateix o de la pressió que està vivint.

Durant les primeres sessions, la terapeuta recollirà les diferents mirades i ajudarà a construir uns objectius que tinguin sentit per al procés.

No es tracta d’imposar els objectius d’una part sobre l’altra, sinó de trobar una direcció de treball que cuidi l’adolescent i tingui en compte les preocupacions de la família.

No cal que ho pugui explicar tot des del primer dia.

La confiança es construeix a poc a poc. La terapeuta pot començar per conèixer-lo, comprendre com viu la situació i crear un espai en què no se senti pressionat ni jutjat.

De vegades, el silenci, l’enuig o la dificultat per parlar també formen part d’allò que necessita ser comprès.

La professional no l’obligarà a explicar alguna cosa per a la qual encara no està preparat, però sí que anirà buscant maneres d’acostar-s’hi i construir una relació des de la qual pugui començar a expressar-se.

L’adolescència implica canvis emocionals, relacionals i conductuals.

Demanar orientació pot ser recomanable quan el malestar és intens, es manté en el temps o comença a afectar el descans, els estudis, les relacions, l’alimentació, la convivència familiar o la manera com es veu a si mateix o a si mateixa.

També convé consultar quan apareixen conductes de risc, aïllament intens, autolesions, consum problemàtic o verbalitzacions relacionades amb voler desaparèixer o no voler viure.

No cal esperar que la situació sigui greu per demanar ajuda.

Intenteu mantenir la calma, encara que resulti difícil, i acosteu-vos-hi sense jutjar, castigar ni exigir una explicació immediata.

Podeu expressar-li que heu vist el seu patiment i que voleu ajudar-lo. Les autolesions solen ser una manera de regular un malestar emocional molt intens, però són una conducta de risc i necessiten una valoració professional.

És important preguntar també si ha pensat a morir o a fer-se un mal més greu. Preguntar directament no provoca una conducta suïcida; permet comprendre millor el risc i obrir un espai perquè pugui parlar.

Quan hi hagi risc immediat, ferides que requereixin atenció mèdica, un pla suïcida, accés a mitjans per dur-lo a terme o no pugueu garantir la seva seguretat, heu d’anar a urgències o trucar al 061 o al 112. La teràpia ambulatòria no substitueix l’atenció mèdica urgent.

Sí. Com a part del procés, fem sempre una sessió de coordinació amb el centre educatiu per conèixer com està l’adolescent en aquell context i afavorir un acompanyament coherent entre la família, l’institut i la teràpia o la reeducació.

Si més endavant considerem que poden ser necessàries noves coordinacions, en parlarem prèviament amb les mares, els pares o les figures cuidadores.

Quan sigui útil, també podem coordinar-nos amb professionals mèdics, psiquiatria o altres serveis que l’estiguin acompanyant, comptant sempre amb el consentiment corresponent.

Encara que la guarda i custòdia correspongui a un sol dels progenitors, el que hem de tenir en compte és qui exerceix la pàtria potestat.

Quan la pàtria potestat és compartida, necessitem el consentiment de tots dos progenitors abans d’iniciar el procés terapèutic, la reeducació o l’avaluació amb el o la menor.

Si un dels progenitors no hi està d’acord, no podrem començar fins que hi hagi un acord entre tots dos o una resolució judicial que autoritzi l’acompanyament o atribueixi aquesta decisió a un d’ells.

Si hi ha una circumstància especial o una resolució judicial prèvia, necessitarem revisar la documentació corresponent abans de valorar com procedir.