El nostre enfocament de psicoteràpia integrativa

La nostra mirada: entendre abans d’intentar canviar

Partim d’una idea profundament humanista: totes les persones naixem amb valor, dignitat i capacitat de créixer.

Al llarg de la vida, especialment durant els primers anys, aprenem maneres de sentir, pensar i relacionar-nos que ens ajuden a adaptar-nos a l’entorn que tenim disponible.

Construïm creences sobre qui som, què podem esperar de les altres persones i què necessitem fer per sentir-nos estimats, segurs o acceptats.

Potser vas aprendre que havies de ser forta, no molestar, complaure, fer-ho tot bé, desconnectar del que senties o no necessitar gaire. Aquestes conclusions primerenques poden acabar formant part de la teva identitat i organitzar la manera com vius les teves relacions, les teves decisions i el teu propi valor.

Entenem aquestes maneres apreses com a part d’un guió de vida que es va construint a partir de les nostres primeres experiències i relacions. Aquestes decisions i patrons van tenir una lògica en el moment en què es van construir, però poden continuar funcionant en la vida adulta sense respondre ja a la realitat actual.

La teràpia no busca culpabilitzar la teva família ni esborrar la teva història. Busca ajudar-te a comprendre què vas haver d’aprendre per adaptar-te i què pots començar a triar ara per poder ser més lliure i viure amb més autenticitat.

El símptoma té un sentit

No preguntem únicament què et passa, sinó què està intentant expressar.

L’ansietat, la tristesa, el bloqueig, la desconnexió, la irritabilitat o els conflictes relacionals no apareixen del no-res.

De vegades són senyals que fa massa temps que sostens alguna cosa. D’altres vegades expressen necessitats que no han trobat espai, emocions que van haver de quedar contingudes o maneres de protegir-te que s’han tornat rígides.

Per això, no veiem el símptoma com un enemic que cal eliminar com més aviat millor. Primer mirem de comprendre quina funció compleix, què el manté i què necessita la persona per no dependre d’aquesta resposta de la mateixa manera.

Això no vol dir treure importància al patiment ni deixar-lo sense tractar. Vol dir intervenir amb profunditat perquè el canvi no consisteixi únicament a trobar-te millor durant un temps, sinó a comprendre i transformar allò que és a la base del malestar.

Abans d’intentar canviar una resposta, necessitem reconèixer com va poder ajudar-te a protegir-te, adaptar-te o conservar un vincle important.

Treballem amb objectius acordats

La profunditat del procés es construeix amb tu.

La teràpia s’organitza a partir d’un acord clar sobre què necessites treballar i què esperes del procés.

Tot i que la nostra mirada permet aprofundir en l’origen del malestar, no totes les persones arriben buscant el mateix. De vegades la necessitat principal és alleujar un símptoma, recuperar estabilitat o disposar d’eines per afrontar una situació concreta. Aquest també pot ser un objectiu terapèutic vàlid.

Més endavant, si ho desitges, podrem revisar aquest acord i plantejar nous objectius que permetin comprendre i treballar aspectes més profunds.

No decidim per tu fins on ha d’arribar la teràpia. La direcció del procés es construeix conjuntament i pot anar canviant a mesura que canvien les teves necessitats.

Ment, cos i emocions

Comprendre amb el cap no sempre és suficient.

En teràpia atenem el que penses i les creences que has construït sobre tu, però també el que passa al teu cos.

El cos participa en la manera com sentim, ens vinculem i responem al perill. Pot mantenir-se en alerta, tensar-se, bloquejar-se, desconnectar-se o reaccionar abans que puguem entendre conscientment què està passant.

Per això treballem en dues direccions:

Des de la ment cap al cos

Posem paraules, comprenem la història, identifiquem creences, patrons, conflictes interns i maneres apreses de relacionar-te.

Des del cos cap a la consciència

Parem atenció a les sensacions, la respiració, l’activació, els impulsos, les emocions i les respostes de protecció del sistema nerviós.

La comprensió conscient i l’experiència corporal. No es tracta només d’analitzar el passat, sinó d’observar com continua present avui al teu cos, a les teves relacions i a la idea que tens de tu.

De vegades saps perfectament per què reacciones d’una determinada manera, però continues sentint el mateix. La teràpia pot ajudar-te que allò que comprens també comenci a viure’s d’una manera diferent.

Una comprensió evolutiva del malestar

No naixem sent “difícils”, “massa sensibles” o incapaços de vincular-nos.

La personalitat es construeix en relació amb les experiències que vivim i amb les respostes que rebem de l’entorn en cada etapa del desenvolupament.

Durant la infància necessitem sentir seguretat, connexió, protecció, autonomia, reconeixement i espai per expressar qui som. Quan l’entorn no pot respondre de manera prou ajustada —per absència, sobreprotecció, exigència, inestabilitat, rebuig, invasió o manca de regulació— l’infant busca la millor manera possible d’adaptar-se.

Pot aprendre a desconnectar-se de les seves necessitats, controlar el que sent, cuidar les altres persones, evitar el conflicte, no confiar, fer-se invisible o dependre intensament del vincle.

Aquestes adaptacions poden organitzar-se amb tanta força que, amb el temps, semblin trets fixos de personalitat.

Fins i tot aquelles maneres de funcionar que poden arribar a considerar-se patològiques tenen un origen evolutiu. No apareixen perquè hi hagi res essencialment defectuós en la persona, sinó perquè determinades estratègies es van tornar necessàries i van acabar limitant el seu desenvolupament posterior.

Comprendre aquest origen no elimina la responsabilitat adulta ni justifica conductes danyines. Permet intervenir sense vergonya ni condemna, reconeixent tant la ferida com la possibilitat de canvi.

Infància, adolescència i sistema familiar

Quan hi ha menors, acompanyem també les persones que els sostenen.

Un infant o un adolescent no existeix de manera aïllada. Forma part d’una família, una escola, uns vincles i un moment evolutiu concret.

Per això, quan apareix una dificultat emocional, conductual, escolar o relacional, no mirem únicament el menor. Ens preguntem què està expressant, què necessita i què pot estar passant en el sistema que l’envolta.

La conducta pot ser un senyal. Un desbordament, una por, una oposició o una retirada poden estar comunicant alguna cosa que encara no es pot expressar amb paraules.

El treball terapèutic pot incloure:

• sessions amb l’infant o adolescent;
• orientació i acompanyament a mares, pares o figures cuidadores;
• sessions familiars o compartides;
• coordinació amb l’escola i altres professionals;
• revisió de límits, dinàmiques relacionals i maneres de regulació a casa.

En edats primerenques, treballar amb la família pot ser tan important com treballar directament amb el menor. No busquem assenyalar culpables, sinó ajudar el sistema a comprendre el que està passant i crear condicions més segures per al desenvolupament.

Adaptem la intervenció a l’edat i al moment evolutiu. No esperem que l’infant s’adapti a una teràpia rígida: fem servir el joc, el dibuix, el cos, la relació i altres llenguatges propis de cada etapa.

Psicologia infantil · Psicologia per a adolescents · Acompanyament en la criança

Una teràpia adaptada a tu

No hi ha una única tècnica que serveixi per a tothom.

Les professionals de Calma de Ser s’han format en diferents enfocaments, tècniques i àrees d’especialització.

Aquesta diversitat ens permet adaptar cada procés a la persona, en lloc de demanar-li que s’adapti a una manera rígida de treballar.

Podem integrar:

• psicoteràpia humanista i relacional;
• Anàlisi Transaccional;
• teoria de l’aferrament;
• abordatges del trauma i del trauma relacional;
• regulació emocional i treball amb el sistema nerviós;
• consciència corporal i tècniques de processament;
• mirada sistèmica i familiar;
• eines cognitives, emocionals i experiencials.

Integrar no vol dir acumular tècniques ni aplicar-les sense criteri. Vol dir construir una comprensió coherent del que et passa i triar les intervencions que puguin ajudar-te en cada moment.

La teràpia integrativa es converteix així en un vestit a mida: manté una direcció clara, però es pot adaptar a la teva història, els teus objectius, el teu ritme i les teves necessitats.

La relació terapèutica

Moltes ferides neixen en els vincles. També poden començar a reparar-se en ells.

La relació amb la terapeuta no és únicament l’espai on s’apliquen tècniques. La relació terapèutica també forma part del mateix procés terapèutic.

Poder sentir-te escoltada o escoltat sense judici, expressar desacord, mostrar vulnerabilitat, demanar el que necessites o descobrir com et relaciones dins de la mateixa teràpia pot oferir una experiència nova.

Cuidem que la relació terapèutica sigui segura, autèntica i respectuosa, sense perdre la responsabilitat professional ni la direcció clínica.

Darrere de cada sessió hi ha presència i escolta, però també observació, formulació d’hipòtesis, formació, supervisió i una intervenció pensada per al que necessites.

No busquem generar dependència de la teràpia. Volem afavorir una consciència, una autonomia i una capacitat més grans per viure des de les teves pròpies eleccions.

Com es construeix el procés

Amb objectius compartits i una direcció que revisem amb tu.

La teràpia no segueix un guió idèntic per a totes les persones.

A l’inici dediquem temps a conèixer què t’està passant, què vols canviar i què necessites de l’acompanyament. Aquesta primera valoració ens ajudarà a identificar les teves dificultats, necessitats, recursos i objectius, així com el model terapèutic i les intervencions que poden resultar més adequats per a tu.

A partir d’aquí, construïm conjuntament el procés. Les eines i les opcions terapèutiques s’adapten a les teves necessitats i es poden revisar a mesura que avances.

Durant el procés podem:

• Comprendre el malestar i la seva funció.
• Identificar patrons, creences i respostes de protecció.
• Treballar amb les emocions i la regulació corporal.
• Explorar com s’organitza el malestar en els vincles.
• Desenvolupar noves maneres de respondre i relacionar-te.
• Portar els canvis fora de la consulta i consolidar-los a la teva vida quotidiana.

Respectem els teus temps, però no entenem el respecte com quedar-nos immòbils. Busquem un equilibri entre acceptació i canvi: comprendre el que t’ha passat sense renunciar a transformar allò que avui et limita.