El cor s’accelera. Notes pressió al pit, un nus a l’estómac o una sensació estranya en respirar. El teu cap intenta trobar una explicació i, gairebé sense adonar-te’n, apareix una altra capa de por:
«I si va a més?»
«I si em passa alguna cosa?»
«I si perdo el control?»
«I si em torna a passar?»
Quan l’ansietat s’intensifica pot resultar realment esgarrifosa. I, de vegades, el problema deixa de ser únicament l’ansietat: comencem a tenir por de tornar a sentir-la.
Comprendre què passa dins nostre pot canviar molt la nostra manera de viure-la.
En resum: l’ansietat és una resposta emocional, mental i corporal que intenta protegir-nos davant d’una cosa que el nostre organisme percep com una amenaça. Ens pot avisar que hi ha alguna cosa que necessitem mirar, atendre o cuidar. Quan, a més, comencem a espantar-nos de les pròpies sensacions, podem entrar en un cercle d’ansietat → por → més ansietat.
Què passa al teu cos quan apareix l’ansietat?
El nostre organisme està preparat per detectar possibles amenaces i mobilitzar ràpidament els recursos necessaris per respondre.
Per això, quan s’activa l’alarma, el cos canvia.
El cor es pot accelerar. La respiració es modifica. Els músculs es tensen. Podem notar sudoració, tremolor, mareig, pressió al pit, molèsties digestives o inquietud.
I la ment també hi participa: comença a anticipar, buscar explicacions i detectar possibles perills.
Apareixen els coneguts:
«I si…?»
I si em marejo?
I si em passa davant d’altres persones?
I si no puc sortir d’aquí?
I si perdo el control?
Res d’això no passa perquè el teu cos funcioni malament. Està intentant protegir-te.
La dificultat és que aquesta alarma no respon únicament a perills objectius. També es pot activar davant d’allò que el nostre organisme percep com a amenaçador segons la nostra història, les nostres experiències, el nostre moment vital o el nivell d’estrès que acumulem.
Per què pot fer tanta por l’ansietat?
Perquè els seus símptomes poden ser intensos i, quan no entenem què està passant, els podem interpretar com un senyal de perill.
Imagina que notes unes palpitacions.
Si penses: «Estic nerviosa, el meu cor s’ha accelerat», la sensació pot resultar desagradable.
Però si apareix el pensament:
«Això no és normal. Em passarà alguna cosa»,
el teu organisme rep un nou senyal d’amenaça.
L’alarma augmenta.
El cor va encara més de pressa.
Ho notes.
T’espantes més.
I això sembla confirmar que realment passa alguna cosa greu.
Així es pot formar un cercle en què una sensació genera por i la por augmenta la sensació.
Quan aquest procés arriba a molta intensitat pot aparèixer una crisi de pànic, en què les sensacions físiques i la por poden resultar aclaparadores.
La por a la por: «i si em torna a passar?»
Després de viure un episodi intens, pot aparèixer una altra dificultat: començar a anticipar que tornarà a passar.
Potser en despertar-te comproves com et trobes.
Abans d’una reunió penses:
«I si m’agafa ansietat?»
Abans de conduir:
«I si em trobo malament i no puc sortir?»
Abans de dormir:
«I si aquesta nit torna a passar?»
La ment intenta protegir-nos anticipant el perill. Però aquesta vigilància constant pot mantenir el cos en alerta.
I com més activat està l’organisme, més sensacions apareixen.
Pot arribar un moment en què ja no tinguem por únicament d’una situació concreta.
Tenim por de sentir por.
Comprendre aquest mecanisme ens permet començar a diferenciar dues coses: el que estem sentint i el que pensem que aquesta sensació vol dir.
L’ansietat és la nostra enemiga?
No.
L’ansietat forma part del nostre sistema de protecció i, quan apareix, pot estar assenyalant que hi ha alguna cosa que necessita ser atesa.
De vegades el missatge és evident: estem vivint una situació que ens preocupa o ens espanta.
Altres vegades necessitem mirar una mica més.
Potser portem massa temps sota pressió.
Hem sobrepassat els nostres límits.
Estem intentant controlar massa coses.
Hi ha una relació que ens està afectant.
Una decisió que ens preocupa.
Emocions que no estem podent escoltar.
Necessitats que han anat quedant en segon pla.
Per això la pregunta no ha de ser únicament:
«Com aconsegueixo que desaparegui?»
També pot ser:
«Què m’està intentant assenyalar aquesta ansietat?»
L’ansietat pot ser la part visible d’alguna cosa que necessita ser compresa amb més profunditat.
Desencadenant i causa no sempre són el mateix
Un desencadenant és allò que activa l’alarma en un moment concret.
Pot ser entrar en un lloc ple de gent, conduir, parlar davant d’altres persones, una sensació corporal o fins i tot pensar:
«I si torna l’ansietat?»
Però allò que activa la resposta no sempre explica per què el nostre sistema està tan preparat per reaccionar.
Quan l’ansietat es repeteix pot ser útil ampliar la mirada:
Què estava passant a la teva vida quan va començar?
Què portaves sostenint?
Quines situacions et fan sentir especialment vulnerable?
Què necessites controlar?
Quines emocions apareixen?
Què necessites i potser no estàs podent atendre?
No tota ansietat té la mateixa història. Comprendre-la implica comprendre també la persona que l’està sentint.
De vegades el teu sistema porta massa temps en alerta
La nostra capacitat per gestionar l’estrès no és infinita.
Quan descansem, tenim suport i comptem amb espais de recuperació, solem disposar de més marge per afrontar les dificultats.
Però si acumulem setmanes de preocupacions, cansament, autoexigència, conflictes o responsabilitats, aquest marge es pot reduir.
Llavors una cosa que normalment gestionaríem comença a sobrepassar-nos.
Pot aparèixer la sensació:
«Últimament tot m’activa.»
No necessàriament perquè tot s’hagi tornat més perillós.
Potser el teu sistema porta massa temps intentant protegir-te.
Què pots fer quan apareix l’ansietat?
Quan estem espantades volem que desaparegui immediatament. És comprensible. Però si cada sensació activa una lluita interna, podem acabar augmentant encara més la percepció de perill.
1. Posa nom al que passa
En lloc de:
«M’està passant una cosa terrible»,
et pots recordar:
«El meu sistema d’alarma està activat.»
No elimina automàticament l’ansietat, però et pot ajudar a comprendre-la.
2. Torna al present
L’ansietat ens sol portar cap al que podria passar després.
Prova de preguntar-te:
Què està passant ara mateix?
Mira al teu voltant. Nota on ets. Recolza els peus a terra. Observa allò que pots veure, sentir o tocar.
No es tracta de negar el que sents, sinó d’ajudar el teu organisme a registrar també la informació de seguretat que hi ha al present.
3. Separa sensació i interpretació
Pots notar:
«Tinc pressió al pit»
sense afegir immediatament:
«Això vol dir que perdré el control».
Pregunta’t què estàs sentint físicament i quina història està construint la teva ment al voltant d’aquesta sensació.
4. Pregunta’t què necessita atenció
Quan la intensitat disminueixi una mica, amplia la mirada.
Com estàs últimament?
Què estàs sostenint?
Què et preocupa?
Què necessites?
Potser el cos no necessita únicament que aconseguim calmar-lo. Potser necessita que revisem alguna cosa.
Evitar pot alleujar… però també alimentar la por
Després de sentir ansietat podem començar a evitar situacions per por que torni.
Deixar de conduir.
Evitar certs llocs.
No fer plans lluny de casa.
Necessitar anar acompanyada.
Evitar l’exercici perquè augmenta el ritme cardíac.
L’evitació pot generar alleujament a curt termini. Però si cada vegada necessitem renunciar a més coses per sentir-nos segures, l’ansietat pot anar fent la nostra vida més petita.
No es tracta d’obligar-te a afrontar allò que t’espanta de cop, sinó d’observar si la por està començant a decidir massa per tu.
Què hi pot haver darrere de l’ansietat?
De vegades entendre com funciona l’ansietat i aprendre recursos de regulació és suficient per millorar molt.
Altres vegades necessitem aprofundir.
A sota hi pot haver estrès sostingut, incertesa, una pèrdua, autoexigència, dificultat per posar límits, necessitat de control, conflictes relacionals o experiències anteriors que fan que certes situacions es visquin avui com a especialment amenaçadores.
Per això treballar l’ansietat no consisteix únicament a aprendre a respirar o relaxar-nos.
També pot implicar comprendre per què el nostre sistema necessita estar tan alerta i què necessita ser cuidat, elaborat o canviat.
Quan pot ser recomanable demanar ajuda?
Pot ser útil consultar una psicòloga quan:
- l’ansietat apareix amb molta freqüència o intensitat;
- tens crisis de pànic;
- vius pendent de quan tornarà a aparèixer;
- comences a evitar llocs o activitats;
- interfereix amb el son, la feina o les relacions;
- passes gran part del dia preocupada o en alerta;
- les eines que feies servir ja no són suficients;
- o sents que l’ansietat està fent la teva vida cada vegada més petita.
Davant de símptomes físics nous, intensos o no valorats prèviament, també és important consultar una professional sanitària per descartar altres possibles causes.
Com et podem acompanyar des de Calma de Ser?
A Calma de Ser no ens interessa únicament fer desaparèixer el símptoma.
Volem comprendre la teva ansietat.
Com apareix. Quan va començar. Què la desencadena. Quina por sorgeix quan la sents. Com respon el teu cos i com està afectant la teva vida.
I també què hi pot haver a sota d’aquesta alarma: el teu moment vital, les teves relacions, les experiències que has viscut, les teves necessitats, els teus límits o allò que portes massa temps sostenint.
Podem treballar recursos que t’ajudin a recuperar regulació i seguretat i, alhora, comprendre el missatge que hi ha darrere del malestar.
Perquè l’objectiu no és que mai no tornis a sentir ansietat.
És que la puguis escoltar sense que hagi de cridar tan fort i que la por de sentir-la deixi de decidir com vius.
Preguntes freqüents
Tenir ansietat vol dir que tinc un trastorn d’ansietat?
No. L’ansietat pot aparèixer en diferents moments sense que hi hagi un trastorn. Per valorar-ho cal tenir en compte la seva intensitat, freqüència, durada i quant interfereix en la vida quotidiana.
Per què com més intento controlar l’ansietat, més augmenta?
Perquè comprovar contínuament si les sensacions continuen allà manté la nostra atenció centrada en possibles senyals de perill i pot alimentar el cercle de por.
Pot aparèixer una crisi d’ansietat «del no-res»?
Es pot sentir així quan no identifiquem un desencadenant clar. De vegades hi influeixen sensacions físiques, pensaments, anticipació o factors que fa temps que s’acumulen.
Es pot treballar l’ansietat en teràpia?
Sí. Podem treballar tant la regulació dels símptomes com la por de sentir-los i explorar quins factors estan mantenint aquesta resposta d’alarma.
Potser no cal que lluitis contra l’ansietat
Quan l’ansietat apareix amb força és fàcil sentir que el teu cos s’ha convertit en el problema.
Però aquest cos està intentant protegir-te.
Potser l’alarma s’ha tornat massa sensible. Potser està reaccionant amb una intensitat que ja no t’ajuda. O potser fa temps que intenta cridar la teva atenció sobre alguna cosa que necessita ser escoltada.
Per això, a més de preguntar-te:
«Com faig perquè pari?»
pots començar a preguntar-te:
«Què necessita que miri?»
Escoltar l’ansietat no vol dir deixar que dirigeixi la teva vida.
Vol dir comprendre-la perquè ja no necessiti fer-ho.
Si l’ansietat està ocupant massa espai a la teva vida, a Calma de Ser et podem acompanyar a comprendre què hi ha darrere i trobar una manera diferent de relacionar-t’hi.
