Hi ha projectes que arriben a la teva vida com una oportunitat, però que acaben convertint-se en molt més que això. Així va ser per a mi Calma Kids.
Quan les meves companyes em van proposar acompanyar aquest grup, alguna cosa es va moure amb força dins meu. Sabia que es podia convertir en un espai especial: un lloc on els infants poguessin trobar-se amb altres, jugar, expressar-se i conèixer-se sense sentir que ho han de fer tot bé.
Perquè créixer també necessita espais en què no calgui rendir. Espais on poder provar, equivocar-se, enfadar-se, riure, quedar-se en silenci, compartir i descobrir a poc a poc qui som.
I aquesta és, per a mi, una de les essències del desenvolupament emocional infantil.
En resum: els infants no desenvolupen els seus recursos emocionals únicament quan els expliquem què són les emocions. També ho fan jugant, relacionant-se, posant límits, experimentant i sentint-se prou segurs per mostrar-se tal com són. Calma Kids neix amb la intenció d’oferir un espai d’acompanyament on tot això pugui passar respectant el ritme de cada infant.
Qui soc i com neix aquesta vocació
Em dic Berta, soc psicòloga infantil i juvenil i formo part de l’equip de Calma de Ser.
Crec que la meva vocació per acompanyar infants ve de lluny, tot i que ha anat prenent forma amb els anys. Soc la gran de set cosins i, des de petita, he viscut envoltada de jocs, preguntes, enuigs, descobriments i mons imaginaris al seu costat.
Més endavant vaig començar a treballar de cangur amb diferents infants i, amb el temps, la psicologia infantil i juvenil va passar a formar part de la meva vida professional.
Tot aquest recorregut m’ha permès observar una cosa que em continua fascinant: quan un infant troba un espai on se sent segur i no excessivament dirigit, apareixen moltes coses.
Apareix la seva manera particular de mirar el món.
Els seus recursos.
Les seves pors.
La seva imaginació.
Les seves necessitats.
I també la seva manera d’entrar en relació amb els altres.
El joc i el desenvolupament emocional infantil
Per a un adult, jugar pot semblar simplement una activitat agradable o una manera d’entretenir-se. Per a un infant, en canvi, el joc és també una de les maneres naturals d’explorar el món i relacionar-s’hi.
A través del joc assagen papers, proven solucions, negocien, es frustren, imaginen, cooperen, competeixen, posen límits i descobreixen què passa quan una altra persona vol una cosa diferent.
Per això, en un espai com Calma Kids, no entenem el joc com un premi després de “treballar les emocions”.
El joc és part del mateix procés de conèixer-se i relacionar-se.
Pot permetre ser sense tants filtres ni exigències, expressar-se d’una manera diferent de la paraula i experimentar noves maneres de resoldre petites dificultats.
I aquí l’acompanyament adult és important: no per dirigir constantment el que passa, sinó per poder observar, sostenir, posar límits quan calen i ajudar a traduir determinades experiències.
Un espai segur no vol dir que tot sigui fàcil
Quan parlem d’oferir un espai segur a la infància, no parlem d’evitar qualsevol conflicte, frustració o malestar.
Els infants necessiten poder trobar-se també amb el “no”, amb l’espera, amb la diferència, amb algú que no vol jugar al mateix o amb una activitat que no surt com esperaven.
La seguretat té més a veure amb poder travessar aquestes experiències sabent que hi ha adults disponibles que acompanyen sense ridiculitzar, espantar o exigir una resposta perfecta.
En aquests petits moments s’aprenen coses molt importants:
“Puc enfadar-me i continuar pertanyent al grup.”
“Puc dir que alguna cosa no m’agrada.”
“Puc equivocar-me.”
“Els altres també tenen límits.”
“Puc demanar ajuda.”
“El que sento té un lloc, però no tot el que sento ho he de convertir en una acció.”
Per a mi, aquí hi ha una part preciosa de l’acompanyament emocional.
Aprendre a reconèixer emocions, necessitats i límits
Una de les coses que busquem afavorir a Calma Kids és que els infants puguin anar construint un llenguatge propi per entendre’s.
De vegades podran dir directament:
“Estic enfadada.”
“No vull.”
“M’ha fet vergonya.”
“Tant de bo m’haguessin triat a mi.”
I d’altres vegades encara no tindran paraules.
Potser ho veurem en el joc, en una retirada, en una discussió o en unes ganes enormes de controlar com es fa una activitat.
La nostra feina no consisteix a posar-los ràpidament una etiqueta emocional, sinó a acompanyar-los a preguntar-se què està passant i donar-los recursos per anar-ho reconeixent.
Perquè desenvolupar consciència emocional no és aprendre una llista d’emocions de memòria. És poder anar relacionant a poc a poc el que sento, el que necessito, el que faig i el que passa a les meves relacions.
La importància de poder ser sense fer-ho tot bé
La infància tampoc no queda fora de la cultura de l’exigència.
Escola, extraescolars, rendiment, comportament, comparació, horaris. De vegades els dies dels infants estan tan estructurats com els dels adults.
I, és clar, aprendre, adquirir responsabilitats i conviure amb normes forma part de créixer.
Però també necessitem preguntar-nos on queden els espais en què no hi ha res a demostrar.
A Calma Kids ens interessa especialment cuidar això.
No busquem l’infant que millor identifica les emocions, que participa més o que fa “correctament” les activitats.
Volem poder acompanyar també qui necessita mirar abans d’entrar.
Qui parla moltíssim.
Qui s’enfada si perd.
Qui necessita una mica més de temps.
Qui un dia no té ganes d’explicar què li passa.
Ser i deixar ser no vol dir deixar d’acompanyar. Vol dir acompanyar sense voler convertir tots els infants en el mateix infant.
Créixer també passa en relació amb els altres
Un dels valors del grup és precisament que moltes experiències no es poden assajar en solitari.
Demanar entrar en un joc.
Acceptar que un altre té una idea diferent.
Sentir que no m’han triat.
Dir que alguna cosa em molesta.
Esperar.
Compartir.
Reparar després d’una discussió.
Descobrir que puc agradar a algú sent jo.
El grup ofereix un petit laboratori de relacions reals.
I això permet acompanyar habilitats que tenen a veure amb l’autoestima, la confiança, l’empatia, la comunicació i els límits sense convertir-les en una classe teòrica.
No es tracta de preparar els infants perquè mai no tinguin conflictes.
Es tracta que vagin disposant de més recursos per estar-hi.
Què pot aportar un espai com Calma Kids
Cada infant arriba amb la seva pròpia història, temperament i moment evolutiu. Per això no esperem el mateix procés ni el mateix resultat per a tots.
Calma Kids pot ser una oportunitat per:
- ampliar el vocabulari emocional i reconèixer millor el que els passa;
- descobrir i expressar necessitats i límits;
- practicar habilitats socials dins d’un grup acompanyat;
- reforçar recursos personals i una mirada més amable cap a si mateixos;
- experimentar el joc, el moviment i la creativitat com a formes d’expressió;
- aprendre a conviure amb petites frustracions i diferències;
- trobar un espai on sentir-se vistos sense haver de destacar.
No busquem prometre canvis concrets ni convertir cada conducta en un problema psicològic. Ens interessa generar condicions perquè cada infant pugui explorar, relacionar-se i créixer des d’un lloc de més confiança.
Calma Kids no substitueix una teràpia individual quan cal
També és important diferenciar un espai grupal d’acompanyament emocional d’un procés de psicoteràpia individual.
Hi ha moments en què un infant es pot beneficiar molt de compartir i créixer dins d’un grup. I n’hi ha d’altres en què una determinada dificultat necessita una valoració més específica o un acompanyament individual i familiar.
Per això, quan hi ha canvis intensos o persistents en l’estat d’ànim, ansietat que interfereix molt en el dia a dia, dificultats importants de conducta, problemes escolars significatius o un patiment que preocupa la família, és recomanable poder valorar-ho de manera individual.
No es tracta de patologitzar el que forma part del creixement, sinó de poder oferir el tipus d’ajuda més adequat en cada moment.
L’essència de Calma Kids
Cada sessió em confirma una cosa que ja intuïa quan va començar aquest projecte: Calma Kids té una ànima pròpia.
Un espai per compartir, explorar i créixer des del vincle i la confiança.
Un lloc on sembrar petites llavors relacionades amb l’autoestima, la cura pròpia i la relació amb els altres.
Un espai on començar a descobrir que tinc veu, límits, necessitats i recursos.
I, sobretot, un lloc on no necessitem córrer per arribar a una determinada versió de nosaltres mateixos.
Podem acompanyar el procés.
Podem observar.
Podem jugar.
Podem estar-hi.
Podem ser i deixar ser.
