En aquest episodi parlem de l’autoexigència en moltes dones i de com, moltes vegades, no neix “del no-res”, sinó que s’aprèn entre mirades, expectatives i mandats socials fins que un dia sentim que és la nostra pròpia veu. Explorem com es construeix des del model familiar i l’aprenentatge per experiència, i com pot aparèixer una part interna molt dura que s’activa per sobreviure, agradar i sentir-nos estimades.
Posem paraules a la càrrega mental, al “veure el 360” a casa i a la vida, i a aquell ideal de superwoman que sosté, cuida i rendeix, fins i tot quan el cos ja està cansat. També parlem de la parella, dels pactes no parlats, de la dificultat de delegar sense que tot sigui “al nostre estàndard”, i de com negociar i repartir de manera més conscient.
Tanquem amb una invitació a abaixar el ritme amb més permís, curiositat i compassió, entenent que regular el sistema nerviós no és improductiu, sinó la base per viure d’una manera més sostenible i més connectada amb el que necessitem.
