La culpa apareix quan diem que no, quan ens prioritzem, quan posem límits o quan deixem de sostenir el que sempre hem sostingut. Però, i si no parla tant del que hem fet, sinó del que vam aprendre per no perdre l’amor?
En aquest episodi explorem la culpa com a emoció relacional que es construeix en la infància, entre l’aferrament, les condicions de valor i la por de la pèrdua del vincle. Parlem de com s’entrellaça amb la vergonya i amb la ràbia reprimida, i de per què culturalment moltes dones carreguen amb una culpa constant per no complir l’ideal de cuidadores disponibles.
També diferenciem culpa de responsabilitat, en revisem la funció protectora —i el seu cost— i compartim claus per començar a moure’ns des d’un lloc més conscient i compassiu.
Un capítol per qüestionar aquella veu interna que ens jutja… i començar a triar des d’un altre lloc.
